Què són les Indústries Culturals i Creatives (ICC)?

Un mapa per entendre l’ecosistema cultural i creatiu

Quan parlem d’Indústries Culturals i Creatives (ICC) o Sectors Culturals i Creatius (SCC), sovint fem servir una etiqueta “paraigua” que és útil… però que pot amagar una realitat clau: no estem parlant d’un únic sector, sinó d’un conjunt molt divers d’àmbits, agents i maneres de funcionar.

De fet, si bé l’etiqueta “Indústria” és molt estesa, no sempre s’adequa a la realitat que es vol definir. A més, la noció de “cultural i creatiu” pot englobar realitats molt diferents.  

El mateix marc europeu de referència en estadística cultural (el treball de l’European Statistical System Network on Culture – ESSnet-Culture) adverteix sobre totes aquestes qüestions, vitals per poder comparar i entendre bé el sector.

La definició de base (ESSnet-Culture): què és “activitat cultural”?

Segons l’ESSnet-Culture (la referència principal que ICC Consultors utilitzem i adaptem amb rigor i flexibilitat en els nostres projectes), les activitats culturals i creatives s’entenen com totes aquelles activitats basades en l’expressió de valor cultural o artístic. I, sobretot, remarca tres idees molt importants:

• poden ser de mercat o no mercat (amb venda o sense venda),
• poden tenir o no tenir finalitat comercial,
• i les poden dur a terme tot tipus de productors i estructures (persones, entitats, empreses, col·lectius; amateurs o professionals).

Aquesta definició és potent perquè posa el focus en el que comparteixen totes aquestes realitats: la producció/activació de valor cultural a través de l’expressió artística i cultural.

De què parlem quan parlem de sectors culturals i creatius? La matriu sectors × funcions

L’ESSnet-Culture proposa un marc molt clar: entendre el camp cultural com una matriu formada per:

• 10 dominis o sectors culturals (els “àmbits” o sectors),
• creuats amb 6 funcions culturals (les etapes o rols dins la cadena de valor).

Això és especialment útil perquè, més enllà del “sector”, ens permet veure què s’hi fa (crear, produir, difondre, conservar, educar, gestionar) i amb quina lògica.

Els 10 sectors culturals i creatius

El “mapa” de sectors que proposa l’ESSnet-Culture, amb exemples orientatius, és el següent:

1. Patrimoni: museus, jaciments, monuments, patrimoni immaterial…
2. Arxius: conservació i accés a fons documentals.
3. Biblioteques: accés, mediació, lectura pública i serveis associats.
4. Llibre i premsa: edició, publicacions, premsa i ecosistemes de lectura.
5. Arts visuals: arts plàstiques, fotografia, disseny (en la part cultural).
6. Arts en viu: teatre, dansa, circ, música en viu o gravada…
7. Audiovisual i multimèdia: cinema, ràdio, televisió, producció i continguts audiovisuals.
8. Arquitectura: dimensió cultural/creativa del projecte i el disseny arquitectònic.
9. Publicitat: especialment quan hi ha creació i disseny publicitari com a expressió creativa.
10. Artesania artística: oficis i creació artesanal amb reconeixement artístic.

Aquest perímetre exclou explícitament alguns camps que sovint s’hi barregen com ara les telecomunicacions i el software general, turisme i “lleure” com jocs o entreteniment. Es poden considerar en alguns casos com activitats auxiliars, però incorporen massa soroll i desvirtuen la idea de l’expressió de valor artístic o cultural per si mateixes.  

Tot això connecta amb la importància de considerar també les funcions culturals, i no només els dominis o sectors. Cal tenir en compte que d’alguns sectors només s’inclou la funció creativa. Això passa pels sectors que entren amb el paraigües de “creatius”, però no “culturals” des de la concepció tradicional. Parlem de l’arquitectura i la publicitat, sobretot, o del disseny.

Les 6 funcions culturals

Les funcions descriuen com circula el valor cultural dins cada domini:

1. Creació
2. Producció / Edició
3. Difusió / Comerç
4. Preservació
5. Educació
6. Gestió / Regulació

Aquesta mirada és especialment pràctica perquè et permet entendre que, per exemple, dins “música” (arts escèniques) hi conviuen realitats molt diferents: composició i creació, producció tècnica, programació, exhibició, distribució, educació musical, gestió d’equipaments, regulació, etc.

Per què diem que és un conjunt heterogeni?

Perquè, tot i compartir la base de l’expressió i el valor cultural, els dominis i funcions es despleguen amb lògiques molt diverses:

• Model econòmic: hi ha activitats fortament dependents de taquilla/mercat i d’altres sostingudes per servei públic, subvencions o mecenatge.
• Formats i cadenes de valor: no és el mateix un producte “fix” (llibre, peça audiovisual) que una experiència “en viu” (escena), o un bé patrimonial (preservació i mediació sostingudes).
• Agents i estructures: microprojectes i autònoms, empreses, equipaments municipals, grans institucions, xarxes comunitàries, associacionisme…
• Temporalitat: projectes per producció (audiovisual), programacions regulars (equipaments), processos llargs (patrimoni, arxius), cicles educatius (formació).
• Territori i escala: pràctiques molt arrelades al local conviuen amb circuits globals i plataformes digitals.

Justament per això, parlar de les ICC amb rigor implica fer el pas que recomana l’ESSnet: dir quin perímetre estàs utilitzant i amb quina finalitat (diagnosi, política pública, mercat, ocupació, etc.).

Com ho apliquem a ICC Consultors? Un mapa útil per orientar projectes i polítiques culturals

És la base conceptual des de la qual elaborem els mapes de les ICC per a diferents territoris, on destaquem els mapes elaborats a l’àrea metropolitana de Barcelona, al País Basc, a les Illes Canàries, o a diferents ciutats mitjanes de Catalunya com Girona, Reus, Granollers, Mataró o Manresa.

Però aquest esquema (10 sectors × 6 funcions) no és només una classificació, és una eina per…

• detectar buits i desequilibris (p. ex. molta producció però poca difusió),
• entendre necessitats específiques de cada àmbit (p. ex. preservació i mediació al patrimoni),
• planificar estratègies ajustades a la realitat del projecte (finançament, públics, professionalització, xarxes, sostenibilitat).

A ICC Consultors treballem sempre amb tot aquest coneixement en perspectiva, evitant simplificar en excés però sense perdre’ns en la teoria.

Entendre les ICC com un ecosistema heterogeni és clau per abordar cada projecte de forma rigorosa i útil: elaborar diagnòstics més fins, prioritzar millor i construir estratègies realistes (basades en dades, però també en el coneixement del sector i del territori).