10 idees per orientar el debat sobre IA i sector cultural

En els darrers mesos, el paper de la intel·ligència artificial en l’art i la cultura s’ha convertit en un tema recurrent en les converses entre artistes, gestors culturals i ciutadania interessada. Sovint, però, aquests debats adquireixen un to moralitzador i es formulen des de posicions més reactives que analítiques, poc útils a l’hora d’orientar l’acció.

El rebuig frontal pot oferir una sensació de protecció immediata, però a mitjà i llarg termini debilita el sector perquè amaga una realitat ja present. L’entusiasme acrític, al seu torn, tendeix a invisibilitzar problemes que cal abordar per evitar un debilitament del sector. Entre un extrem i l’altre s’hi afegeix sovint una posició marcada per la manca de coneixement i de comprensió del fenomen.

Per contribuir a superar aquesta situació, presentem a continuació un conjunt de reflexions fruit del nostre treball en projectes amb l’Observatori Basc de la Cultura, la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, més recentment, amb el CoNCA.

1. Impacte heterogeni: tasques instrumentals i nucli creatiu

Una primera idea per iniciar la reflexió és que l’impacte de la IA no és homogeni, perquè el sector cultural tampoc no ho és. No afecta igual tots els subsectors ni totes les baules de la cadena de valor.

Això permet introduir una primera distinció clau: no és el mateix l’automatització de tasques auxiliars o perifèriques que la irrupció de la IA en tasques centrals (aquelles que concentren valor simbòlic i sentit professional).

Quan la IA accelera processos instrumentals, sovint és percebuda com una eina útil. Quan entra al nucli creatiu, és quan apareixen les tensions de fons.

2. Petits i grans: no és el mateix ampliar capacitats que reestructurar el mercat

En aquest punt, el debat sobre IA i cultura ha de partir d’una distinció bàsica: no és equivalent l’ús d’aquestes eines per part d’un creador individual, un professional autònom o una petita organització cultural per ampliar capacitats, reduir temps de treball o accedir a resultats que abans tenia fora d’abast, que la seva integració per part de grans empreses i plataformes per reestructurar processos, reduir equips, desplaçar costos i escalar producció.

El risc de no distingir-ho és desplaçar el focus cap a la baula més feble de la cadena i acabar responsabilitzant aquells agents del sector —artistes, autònoms, microempreses o petites iniciatives culturals— que poden fer un ús de la IA molt “defensiu” i amb un impacte laboral limitat, més orientat a sostenir la seva activitat que no pas a reconfigurar el mercat.

Això pot distorsionar el debat i invisibilitzar allà on la transformació adquireix una escala realment estructural: en els actors amb capacitat d’infraestructura, d’integració vertical i d’imposició de noves condicions productives.

3. No és només si substitueix treball, és com el transforma

Per això, la qüestió no és només si la IA substitueix o no substitueix el treball artístic i cultural. La transformació també passa per altres vies menys visibles però molt profundes. Per exemple, per la reubicació del valor afegit en tasques de caràcter més estratègic i conceptual, per la pressió a la baixa sobre honoraris i pressupostos o per la normalització d’una productivitat permanent.

4. La IA irromp en un ecosistema prèviament tensionat

El risc no és únicament perdre feines, sinó reconfigurar les regles del joc en un sector que ja arribava a aquest moment amb precarietat i amb una capacitat de negociació molt limitada.

Aquest punt és especialment important: la IA irromp en un context ja precaritzat, amb qüestions estructurals que la transformació digital va agreujar i que ara, encara en bona part irresoltes, s’aguditzen.

5. L’autoria: una qüestió filosòfica, jurídica… i econòmica

L’autoria no és només una qüestió filosòfica o jurídica; és també un mecanisme de distribució de valor. El debat filosòfic i jurídic és important per al sector en la mesura que determinar qui és l’autor equival, en gran part, a determinar qui captura el valor de les obres. La tendència apunta a una concentració econòmica en mans dels actors que controlen la infraestructura, les dades i els models.

6. L’autoria com a “orquestració”

Quan parlem d’autoria imaginem la IA com a creadora única de l’obra, de principi a final, i com a responsable del conjunt del resultat. Ara bé, una de les transformacions que s’ha accentuat amb la IA és la de l’autoria com a “orquestració”: la idea que l’autoria no rau només en l’execució directa, sinó també en la concepció, la direcció, la selecció i la iteració d’un procés creatiu assistit, en aquest cas per la IA.

Això desplaça el valor de l’autoria cap a una altra mena de capacitat, posant més èmfasi en la formulació d’una intenció, en l’aportació de coneixement profund, criteri i decisió sobre el resultat.

Tanmateix, és una idea difícil de traslladar normativament, perquè costa establir quan la intervenció humana és prou substantiva per justificar el reconeixement d’autoria.

7. No només es debat sobre el valor econòmic: també sobre el valor cultural

La preocupació no només té a veure amb el valor econòmic, sinó també amb el valor pròpiament cultural. Hi ha un risc real: la dilució del valor cultural. Això es pot observar en fenòmens ja visibles com la convergència estètica, la saturació de continguts, la pèrdua de singularitat o la disminució de la profunditat.

Això es pot agreujar en la mesura que la IA es retroalimenta d’uns continguts en circulació on el pes dels materials generats per la mateixa IA tendirà a créixer, amb el risc d’un empobriment acumulatiu.

Anant més enllà, la qüestió de la IA i la cultura no afecta només la creació, sinó també la distribució, la prescripció i la descoberta cultural. El valor cultural es juga també en la recomanació algorítmica, la jerarquització de continguts i la curadoria automatitzada: qui apareix i circula o qui queda a l’ombra.

És a partir d’aquests punts que el debat sobre IA i cultura, pensat inicialment des d’una mirada sectorial, connecta amb una mirada més àmplia, de caràcter antropològic. La qüestió esdevé rellevant no només per al sector cultural, sinó per al conjunt de la societat.

8. El lloc de les llengües i les cultures pròpies

En la reflexió sobre el valor cultural en el context de la IA una derivada té a veure  amb l’aparició d’una dimensió addicional que afecta aquelles comunitats culturals i lingüístiques que no ocupen una posició central en els grans ecosistemes digitals, com ara el català, l’euskera o el gallec: la presència de les llengües, la història i els referents culturals propis en l’entrenament de les IA.

No es tracta d’un detall identitari accessori. Té a veure amb la qualitat dels resultats, amb la reducció de biaixos i errors, i també amb la capacitat de preservar pluralitat cultural en un ecosistema dominat per infraestructures globals.

En aquest context, el concepte de sobirania cultural adquireix una importància nova davant la tendència homogeneïtzadora que impulsen els principals models d’IA de propòsit general.

9. No és “la IA”, són “les IA”

Sovint debatem sobre “la IA” com si es tractés d’un fenomen únic, homogeni i indiferenciat, quan en realitat existeixen múltiples eines, models, usos i lògiques d’implantació. No és el mateix parlar de grans models generatius de propòsit general que de sistemes especialitzats, eines de suport a tasques concretes o aplicacions desenvolupades en entorns més acotats.

Aquesta distinció és important perquè tendeix a quedar ocultada sota un relat massa global, que sovint projecta sobre qualsevol ús de la IA els riscos associats als models més expansius, extractius i concentradors.

Pensar en plural permet afinar millor el diagnòstic: no totes les IA generen els mateixos impactes sobre el treball, l’autoria, la qualitat cultural o la dependència tecnològica.

Tampoc no plantegen els mateixos reptes en termes de regulació, governança o sobirania. Parlar de “les IA” ajuda, per tant, a desplaçar el debat des d’una abstracció tecnològica cap a una anàlisi més concreta de quines eines s’utilitzen, amb quines finalitats, sota quines condicions i amb quins efectes sobre el sector cultural.

10. Canviar la pregunta: entendre millor per intervenir amb criteri

Tot plegat obliga a canviar la pregunta. El futur de la cultura en relació amb la IA no depèn només del que la tecnologia pot fer, sinó de qui la controla, amb quines regles, amb quina arquitectura institucional i amb quina capacitat de resposta col·lectiva per part del sector. El debat de fons no és si la IA entrarà a la cultura —perquè ja hi és—, sinó sota quines condicions ho farà i si el sector cultural serà capaç de passar d’una posició defensiva a una posició propositiva.

En aquest sentit, el repte no és prendre partit en abstracte sobre la IA, sinó entendre millor el fenomen per poder-hi intervenir amb criteri. En cultura, això vol dir desplaçar el debat cap a les condicions materials i institucionals de la transformació: com es redistribueix el valor, com es reorganitza el treball, qui controla les infraestructures i quina capacitat té el sector per incidir en les regles del joc.

Així, una part important del debat no passa únicament per les grans lleis o per les decisions dels grans actors tecnològics. Equipaments i institucions culturals de tota mena, administracions, associacions professionals i organismes de suport a la cultura no són només espais que han de reaccionar davant la transformació: també poden contribuir a orientar-la.

Des d’ICC Consultors ens interessa especialment aquesta cruïlla: no només identificar adequadament què està transformant la IA dins els sectors culturals, sinó també contribuir a pensar, amb més base i més criteri, quines respostes públiques, institucionals o sectorials poden resultar més pertinents davant d’aquests canvis. No tant per avançar solucions tancades, sinó per ordenar millor el debat, identificar els punts crítics i ajudar a construir criteris d’actuació que són valuosos també en aquests nivell d’equipaments i institucions, d’àrees i departaments de cultura o d’associacions professionals.